Dilluns han de sortir les comandes. Dimarts arriba matèria primera. I, mentrestant, una part de la nau està en obres.
Per a una empresa que necessita ampliar o reformar les seves instal·lacions, aquest és lescenari que el projecte ha de resoldre. El plànol de l’edifici acabat explica on voleu arribar. Fa falta una altra feina igual d’important: definir com funcionarà l’activitat durant cada fase de la transformació.
Una ampliació pot encaixar perfectament a la parcel·la i complicar durant mesos la recepció de mercaderies, els recorreguts interns o l’accés a les instal·lacions. Per això, la continuïtat operativa ha de formar part de les decisions inicials.
El primer pla és el de lactivitat
Abans de definir les fases d’obra convé identificar què cal seguir funcionant: línies de producció, expedicions, càmeres, accessos, subministraments i serveis crítics.
Cada element té unes condicions diferents. Una zona es pot buidar temporalment; una altra necessita mantenir temperatura o neteja; una instal·lació admet una desconnexió programada i una altra exigeix una solució provisional.
La pregunta útil és concreta: què es pot interrompre, durant quant de temps i amb quines conseqüències?
Respondre-la amb producció, logística i manteniment permet dissenyar un calendari basat en la realitat de la planta.
Cada fase necessita el seu propi funcionament
Dividir una obra en etapes exigeix pensar com s’utilitzarà l’espai a cadascuna.
On esperaran els camions? Per on accediran els operaris? Quin recorregut utilitzaran els carretons? Com es reposarà el material? Quines zones hauran de romandre separades?
Imaginem una ampliació que ocupa temporalment el pati de maniobres. La nova superfície serà útil quan acabi lobra, però durant lexecució pot limitar els lliuraments. Aquesta interferència s’ha de resoldre en estudiar la implantació: accessos alternatius, ocupacions temporals i seqüència de feines.
El mateix criteri s’aplica a l’evacuació, la pols, el soroll i la convivència entre activitats. La coordinació preventiva entre empreses concurrents té un marc específic al Reial decret 171/2004, amb particularitats per a les obres de construcció.
La connexió amb allò existent mereix un pla propi
Una fase especialment delicada pot ser la connexió de l’ampliació amb la instal·lació actual: electricitat, aigua, sanejament, climatització, comunicacions o protecció contra incendis.
Abans d’intervenir-hi convé deixar definits l’abast de la desconnexió, la finestra de treball, els responsables, les comprovacions prèvies i les condicions per recuperar el servei.
També cal preveure què cal fer si la intervenció s’allarga. Un calendari realista ha de contemplar proves i contingències, a més del temps de muntatge.
El pressupost ha de recollir la convivència
Els tancaments provisionals, els trasllats interns, les instal·lacions temporals i els treballs en horaris específics necessiten recursos.
Fer visibles aquestes partides permet comparar propostes amb un abast equivalent. També ajuda la direcció a decidir si compensa una execució més llarga per fases o una parada concentrada en un període determinat.
La solució dependrà de lactivitat, de les restriccions tècniques i de limpacte que lempresa pugui assumir.
La posada en marxa es prepara abans d’acabar
Per a cada zona convé acordar quines proves s’han de completar, qui valida el lliurament i quina documentació necessita l’equip que la farà servir.
Així, la producció i el manteniment poden preparar la incorporació del nou espai amb criteris clars.
Una ampliació ben planificada explica com creixerà l?empresa i com continuarà treballant mentre ho fa.
A EGEIN integrem enginyeria i construcció per abordar els projectes industrials des de les necessitats reals de l’activitat.
Si esteu estudiant una ampliació o una reforma, parlem de les condicions que la vostra operació necessita mantenir des del primer dia.
Parlem del teu proper projecte industrial.
