L’activitat, l’emmagatzematge, la distribució i les futures ampliacions s’han d’analitzar abans de tancar el disseny.
Una decisió aparentment operativa – augmentar l’emmagatzematge, canviar una línia de producció o ampliar una zona de treball – pot modificar el risc d’incendi d’un establiment industrial i condicionar-ne l’arquitectura, les instal·lacions i les possibilitats de creixement.
Des del maig de 2025 està en vigor el nou Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials, aprovat mitjançant el Reial decret 164/2025. El Ministeri d’Indústria va publicar el juny de 2026 la segona versió de la seva guia tècnica d’aplicació, que ajuda a interpretar un marc normatiu amb conseqüències directes sobre els nous projectes, les reformes i les ampliacions.
La protecció contra incendis deixa la seva empremta en la configuració de la nau des de les primeres decisions: ubicació de les activitats, dimensions dels sectors, estructura, recorreguts d’evacuació, accessibilitat per als serveis d’emergència, sistemes de detecció i extinció o disponibilitat d’aigua.
Integrar-la tard pot obligar a redissenyar una part important del projecte.
El risc depèn del que passarà dins de l’edifici
La superfície d’una nau aporta només una part de la informació. Per definir correctament les mesures de seguretat també cal conèixer l’activitat, els materials, els processos, el tipus d’emmagatzematge, la distribució de les mercaderies i la densitat de càrrega de foc.
El reglament classifica el nivell de risc intrínsec dels sectors i àrees d’incendi com a baix, mitjà o alt. Aquesta classificació influeix posteriorment en les superfícies màximes admissibles, la sectorització, la resistència al foc, els recorreguts d’evacuació i els sistemes de protecció necessaris.
Per aquest motiu, el projecte necessita informació operativa concreta des del principi:
– Quins materials s’utilitzaran i s’emmagatzemaran. – En quines quantitats i formats. – Com es distribuiran les zones de producció i emmagatzematge. – Quines altures assoliran les prestatgeries. – Quins processos poden generar calor, espurnes o atmosferes de risc. – Com circularan les persones, les mercaderies i els vehicles. – Quin creixement es preveu durant els pròxims anys.
Projectar sense aquestes respostes obliga a treballar amb supòsits que poden deixar de ser vàlids quan s’incorpori el procés productiu definitiu.
La sectorització condiciona la superfície útil
Els sectors d’incendi permeten limitar la propagació del foc i organitzar l’evacuació i la intervenció. La seva superfície màxima depèn de la configuració de l’establiment i del seu nivell de risc intrínsec.
Aquesta decisió afecta directament la distribució interior. Pot requerir elements separadors, portes resistents al foc, passos protegits per a instal·lacions, franges de compartimentació i solucions específiques en coberta i façana.
També influeix en els fluxos productius. Una paret dissenyada per separar sectors pot interferir en el moviment de materials, els transportadors, les línies automatitzades o les futures ampliacions.
La solució ha de coordinar seguretat i funcionalitat. Una sectorització normativa que no comprengui el procés industrial pot generar recorreguts innecessaris, pèrdua de superfície operativa o dificultats per transformar la planta.
Evacuar persones i facilitar la intervenció
Els recorreguts d’evacuació depenen de l’ocupació, el nombre de sortides i el nivell de risc del sector. La seva definició afecta la posició de portes, escales, passadissos, altells, oficines i zones tècniques.
El disseny també ha de considerar l’aproximació dels vehicles d’emergència, les façanes accessibles, els espais de maniobra i la ubicació dels equips de protecció.
Aquestes condicions són especialment rellevants en parcel·les ajustades, edificis entre mitgeres, ampliacions de fàbriques existents o plantes en què les zones exteriors ja estan ocupades per molls, sitges, dipòsits, instal·lacions o circulacions logístiques.
Reservar aquests espais des de l’inici evita que la seguretat competeixi posteriorment amb l’operativa exterior.
Les instal·lacions depenen del risc i de l’ús
La detecció automàtica, els sistemes d’alarma, les boques d’incendi equipades, els hidrants, el control de fums i els ruixadors formen part d’una estratègia conjunta. La seva necessitat i dimensionament depenen de la configuració de l’edifici, la superfície, el risc i el tipus d’activitat.
Un magatzem i una zona de fabricació poden requerir tractaments diferents, fins i tot si es troben dins del mateix edifici. La coexistència de producció i emmagatzematge permanent també s’ha d’analitzar de manera específica.
La instal·lació de determinats sistemes pot exigir dipòsits de reserva, grups de pressió, sales tècniques, xarxes interiors i exteriors o espais de manteniment. Tot això consumeix superfície, necessita energia i s’ha de coordinar amb l’estructura i la resta de les instal·lacions.
Incorporar-ho després de tancar el projecte sol provocar interferències i costos que es podrien haver previst.
Què passa amb les naus industrials existents
El nou reglament no obliga, amb caràcter general, a adaptar íntegrament tots els establiments construïts abans de la seva entrada en vigor. Continuen regint-se per la normativa que els corresponia, tot i que determinades obligacions de manteniment, inspecció i actuació en cas d’incendi també s’apliquen als edificis existents.
Les inspeccions periòdiques s’han de dur a terme, com a mínim, cada cinc anys, amb les condicions i excepcions recollides pel reglament.
La situació canvia quan s’executen determinades intervencions.
Una ampliació o reforma que incrementi la superfície o el nivell de risc intrínsec pot fer aplicables les noves exigències a la part afectada. També pot passar davant d’un canvi d’activitat que provoqui que l’establiment deixi d’ajustar-se al projecte amb què va ser autoritzat.
Això afecta decisions habituals com ara:
– Incorporar una nova línia productiva. – Ampliar una zona d’emmagatzematge. – Modificar els materials emmagatzemats. – Construir un altell. – Unir sectors existents. – Canviar la distribució de la planta. – Ocupar una ampliació amb una activitat diferent de la prevista inicialment.
Documentar tècnicament les modificacions permet demostrar-ne l’abast i comprovar si alteren les condicions de seguretat existents.
El cost de resoldre la seguretat massa tard
Una revisió realitzada amb el disseny avançat pot revelar que el sector previst supera la superfície admissible, que falta una sortida alternativa, que l’estructura necessita una protecció addicional o que cal instal·lar un sistema automàtic d’extinció.
La correcció pot afectar elements que ja estaven definits:
– Replantejament de la distribució. – Noves divisions i portes resistents al foc. – Modificació de l’estructura o de l’envolupant. – Construcció de dipòsits i sales tècniques. – Canvis en les xarxes d’instal·lacions. – Reducció de superfície útil. – Desplaçament de maquinària o prestatgeries. – Revisió de llicències, pressupost i calendari.
L’impacte supera el cost directe dels equips. També pot comprometre terminis, compres ja realitzades i decisions productives vinculades a l’inici de l’activitat.
Dissenyar també per a les ampliacions futures
Una nau pot complir correctament en la seva configuració inicial i presentar dificultats quan l’empresa necessiti créixer.
Preveure reserves de sectorització, recorreguts, capacitat hidràulica, espais tècnics i possibles extensions ajuda a fer que una ampliació futura es pugui executar amb menys interferències.
Aquesta previsió és especialment important en projectes desenvolupats per fases, plantes amb creixement logístic, indústries que incorporaran noves línies o edificis destinats a activitats que encara poden evolucionar.
La flexibilitat industrial també depèn d’haver deixat marge tècnic i normatiu.
Enginyeria, arquitectura i construcció han de treballar sobre el mateix projecte
La seguretat contra incendis està vinculada al procés, l’estructura, l’arquitectura, les instal·lacions i l’execució. Gestionar-la com una disciplina aïllada dificulta la coordinació i augmenta el risc de modificacions posteriors.
A EGEIN Engineering & Construction desenvolupem projectes integrals d’edificació industrial i logística, des de l’enginyeria i l’arquitectura fins a la construcció clau en mà i la posada en servei.
Aquest enfocament permet analitzar conjuntament activitat, normativa, funcionalitat, cost i termini, incorporant les solucions de protecció contra incendis des de les primeres fases del projecte.
Si estàs planificant una nova nau, una ampliació o la transformació d’una instal·lació existent, podem estudiar-ne la viabilitat i definir una solució adaptada a les necessitats reals de l’activitat.
Coneix els serveis i projectes d’EGEIN
La seguretat ben projectada protegeix les persones, preserva la continuïtat de l’activitat i permet que l’edifici pugui evolucionar amb l’empresa.
FONTS CONSULTADES
– Reial decret 164/2025, de 4 de març, pel qual s’aprova el Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials. Butlletí Oficial de l’Estat. https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2025-7190
– Ministeri d’Indústria i Turisme. Guia tècnica d’aplicació del RSCIEI 2025, versió 2, juny de 2026. https://industria.gob.es/Calidad-Industrial/seguridadindustrial/instalacionesindustriales/seguridad-incendios/Paginas/RD-164-2025.aspx
