Una instal·lació industrial no hauria de limitar el creixement que encara no podem preveure.
Una nau industrial comença a envellir molt abans que apareguin les primeres patologies a la seva estructura oa les seves instal·lacions. De vegades, comença a fer-ho el mateix dia que es projecta exclusivament per respondre a les necessitats actuals de l’empresa.
En aquell moment, la producció prevista, els fluxos logístics, el nombre de treballadors, els requeriments tècnics i la superfície disponible semblen variables prou sòlides. Sobre elles es defineixen l’edifici, la implantació i les instal·lacions. No obstant això, la realitat industrial poques vegades roman immòbil durant massa temps.
Canvien els processos productius, s’hi incorporen noves línies, augmenta l’automatització, apareixen altres exigències normatives, evolucionen els sistemes d’emmagatzematge i l’empresa necessita créixer, reorganitzar-se o produir d’una manera que encara no podia anticipar quan va iniciar el projecte.
Aleshores, l’edifici deixa de ser únicament el lloc on es desenvolupa l’activitat i comença a revelar fins a quin punt va ser concebut per acompanyar-la.
Projectar per al present sense hipotecar el futur
Una nau industrial ha d’oferir una resposta a les necessitats actuals. Però aquesta precisió no s’hauria de confondre amb rigidesa.
Dissenyar un edifici industrial amb capacitat d’evolució no significa sobredimensionar-lo indiscriminadament ni invertir en superfícies i instal·lacions que potser mai no arribin a utilitzar-se. Significa identificar, des de les primeres fases del projecte, quins elements es podrien convertir en una limitació si l’activitat canvia.
La posició dels nuclis de comunicació, la modulació estructural, les alçades lliures, la distribució de pilars, la sectorització, les reserves de potència, els espais tècnics o les possibilitats d‟ampliació poden condicionar profundament l‟evolució futura d‟una planta.
Algunes decisions amb prou feines tenen impacte econòmic quan es prenen sobre el pla. Modificar quan l’edifici ja està en funcionament pot requerir obres complexes, interrupcions de l’activitat i una inversió molt superior.
La flexibilitat industrial, per tant, no neix de deixar-ho tot obert. Neix de projectar amb prou coneixement per decidir on convé conservar marge de maniobra.
L’edifici també forma part del procés productiu
Durant anys, la nau industrial va ser interpretada principalment com un contenidor. L’enginyeria definia el procés i la construcció proporcionava lespai necessari per allotjar-lo.
Avui aquesta separació és insuficient.
L’edifici participa directament a la productivitat de l’empresa. Ho fa a través de les seves circulacions, de la relació entre producció i emmagatzematge, de l’accessibilitat per al manteniment, de l’eficiència de les instal·lacions i de la capacitat per integrar noves tecnologies sense obligar a reconstruir tot el que les envolta.
Una distribució inadequada pot generar desplaçaments innecessaris durant dècades. Una instal·lació difícil d’ampliar pot limitar la incorporació de maquinària nova. Una zona logística mal plantejada pot convertir cada increment dactivitat en un problema operatiu.
Aquestes ineficiències no sempre apareixen al pressupost de construcció. Es manifesten més endavant, diluïdes entre temps improductius, consums energètics, intervencions correctives i oportunitats de creixement que resulten massa costoses.
Per això, la qualitat d’un projecte industrial no s’hauria de mesurar únicament per la capacitat per complir un programa de necessitats. També s’hauria de valorar pel grau de llibertat que l’empresa conservarà després d’ocupar l’edifici.
La veritable flexibilitat comença amb les preguntes adequades
Abans d’iniciar el disseny, és imprescindible comprendre com funciona avui l’empresa. Però també cal explorar què podria passar si augmenta la producció, canvia la tecnologia, es modifica el producte o apareix la necessitat d’ampliar les instal·lacions.
No es tracta de predir amb exactitud el futur. Cap enginyeria no ho pot fer. Es tracta de reconèixer els escenaris raonables i evitar que les decisions presents tanquin innecessàriament el camí cap a ells.
Aquesta reflexió exigeix una estreta relació entre enginyeria, arquitectura, construcció i coneixement del procés industrial. Quan aquestes disciplines treballen de manera aïllada, cadascuna pot resoldre correctament la seva part i, tot i així, produir un edifici incapaç d’evolucionar com a conjunt.
La integració permet valorar les decisions des d’una perspectiva més àmplia: el cost inicial, la incidència en l’execució, el comportament durant l’explotació i les possibilitats que l’empresa conservarà a mitjà i llarg termini.
Construir una nau també és construir capacitat de decisió
Una instal·lació industrial difícilment romandrà inalterada durant tota la vida útil. Serà ampliada, adaptada, redistribuïda o equipada amb tecnologies que avui tot just comencen a desenvolupar-se.
La qüestió no és si canviarà l’edifici. La qüestió és quant costarà fer-ho i fins a quin punt podreu evolucionar sense comprometre l’activitat.
A EGEIN Engineering & Construction entenem cada projecte industrial com una infraestructura al servei del negoci. Per això integrem enginyeria i construcció des de les primeres decisions, estudiant tant les necessitats actuals com els possibles escenaris devolució.
Una nau ben projectada ha de resoldre el present amb precisió. Però el seu veritable valor es demostra quan, anys després, continua permetent que l’empresa prengui decisions sense que el mateix edifici es converteixi en la limitació principal.
Estàs estudiant una nova nau industrial o l’ampliació de les instal·lacions?
Analitzem el projecte des d´una perspectiva integral perquè cada decisió constructiva respongui al´activitat actual i preservi la capacitat de creixement de l´empresa.
Contacta amb l’equip EGEIN Engineering & Construcció.